Tot allò que podem fer pel català i, potser, no sabíemPassar 21 dies sense abandonar el català, establir bonificacions fiscals per la llengua, augmentar-ne l'ús a les plataformes digitals, que entitats com el Barça facin campanyes en català, configurar els dispositius electrònics en aquesta llengua, fer videojocs, un reality show o un festival de la cançó en català Són algunes de les propostes que set professionals de la llengua han elaborat per afavorir la difusió i l'ús del català en tots els àmbits de les societats catalana, valenciana i balear.Són 57 accions concretes, ben traçades i executables. Pensades i defensades amb eficàcia i bon humor, i que podem dur a terme des de persones individuals fins a poders polítics, passant per empreses, entitats i associacions. Només cal voluntat, pressupost i, en alguns casos, legislació o reglamentació. El mateix que els autors reclamen al final del llibre en la crida que fan per un gran pacte per la llengua.Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal, sota la coordinació d'Enric Gomà, demostren que estan Molt a favor del català. Cadascun de nosaltres hi pot estar també.

Ivan Solivellas. Lingüista, divulgador (socio)lingüístic i polemista de mena. Col·labora assíduament a diferents mitjans locals de les illes Balears i Pitiüses, i a Núvol a la secció "Homo Fabra", sempre sobre temes relacionats amb la llengua i la cultura. Ha escrit un grapat d'articles científics sobre lexicologia i sociolingüística. Actualment acaba la tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra i participa en diferents projectes i associacions. Maria Rodríguez Mariné. Llicenciada en Periodisme, Comunicació Audiovisual i Filologia Catalana. Actualment és la cap de llengua del diari Ara, on publica periòdicament articles de divulgació lingüística. A més, hi idea i escriu jocs interactius com 'Digue'm com parles i et diré d'on ets' o 'Mare, qui és Pompeu Fabra?' Ha col·laborat amb RAC1, i també ha treballat als departaments de llengua de l'Avui, Catalunya Ràdio i TV3, entre altres mitjans. Des del 2017 és coordinadora de l'Àrea de Visibilitat de la Secció Filològica de l'IEC. Míriam Martín Lloret. Filòloga i assessora de llengua a ca n'Optimot. Com a divulgadora lingüística, podeu seguir-li el ritme a la ràdio i, de tant en tant, a la tele. A Catalunya Ràdio, a la secció "Daixonem de llengua" dins d'Estat de Gràcia. També col·labora en el magazín d'actualitat social i transformació tecnològica En línia, a La 2 de TVE. És coautora i responsable de la part tècnica de llengua de Curset. 'Mètode de català per a tothom' (Blackie Books). Ha col·laborat en la revista digital Paperllull, de l'Institut Ramon Llull. Enric Gomà. Escriptor, divulgador lingüístic i lector contumaç de diccionaris. Ha escrit sèries i programes per a la televisió i ha col·laborat en diversos programes tant de ràdio com televisió. Sobre llengua, ha publicat 'Ubert tot l'any' (Ara Llibres), 'Control de plagues', 'El castellà, la llengua del costat' i 'El català tranquil' (totes tres a Pòrtic). Va fer d'editor del llibre 'Canvi d'agulles' (La Magrana) i va participar en l'obra col·lectiva 'Tresors de Catalunya. La llengua' (Enciclopèdia Catalana). Magí Camps (Barcelona, 1961) és filòleg i periodista, i ha desenvolupat la seva vida professional a La Vanguardia. Ha estat el responsable lingüístic del diari i ara fa de periodista cultural. També és professor de Traducció Periodística de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, col·labora amb Ser Catalunya i és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Pau Vidal. Escriptor, traductor, articulista i crucigramista. És autor de les novel·les 'Aigua bruta' (2007) i 'Fronts oberts' (2012) i dels llibres divulgatius sobre llengua 'En perill d'extinció. 100 paraules per salvar' (2005), 'El catanyol es cura. Interferències castellà-català' (2012), '100 insults imprescindibles. Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència' (2014, tres edicions), 'El bilingüisme mata' (2015) i 'Corregir mata' (2020). També ha coordinat 'Tresors de Catalunya. La llengua' (2017) i ha col·laborat en les obres col·lectives 'Rodamots. Deu anys' (2009) i 'Canvi d'agulles' (2015). Tradueix narrativa italiana contemporània (Tomasi di Lampedusa, Tabucchi, Erri de Luca, Carofiglio) i és responsable dels mots encreuats en català del diari El País. Rudolf Ortega. Nascut a Barcelona el 1970, és llicenciat en Filologia Romànica. Ha treballat de corrector i assessor lingüístic en editorials i mitjans de comunicació, com ara TVE, el diari Avui i Catalunya Ràdio. Ha estat responsable lingüístic de COMRàdio, on es va ocupar de l'elaboració del llibre d'estil, i de l'edició catalana del diari Público. Ha impartit docència en el Postgrau d'Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals.